videos

Aquí hi ha alguna adressa web, on podem veure en videos el procés de la forja i la farga catalana:

http://es.youtube.com/watch?v=YICG1poViSo

http://es.youtube.com/watch?v=t6YVz24iLVE&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=u8CDWuNMReo&feature=related

TIPUS

Un cop sabem què és la forja i la farga catalana, ara explicarem quins tipus de forja hi ha.

Hi ha dos grans grups:

*la forja de cop

en la forja el material no pot estar mai líquid. sempre ha d'adquirir un estat plastilinós.

en aques procés el ferrer pica el metall amb un martell contra l'enclusa, que es una peça gran i resistent on apoyem el metall.

És el procés típic que es fa servir a la farga catalana.

en un recipient s'hi aboca aigua, que passarà per un embut, que al concaure's l'aigua fa tanta pressió que acaba surtint aire. aques aire passa per un conducte (increment d'aire), fins arribar al forn on hi ha el ferro fonent-se. en aquest forn es posa el carbó a sota i a sobre les pedres de ferro, que adoptaran aquest estat platilinós.

*la forja d'estampació

En aquest procés es posa una peça de metall entre un motllo, amb una forma determinada estampada, perquè quedi marcat.

el motlle normalment sol ser d'acer i la peça de ferro, ha d'estar calenta.

S'utilitza una premsa, que és una màquina que pica el motlle d'acer, ja que aquest és més resistent que el ferro.

Els motlles a vegades porten petits conductes de refigeració (oli) per solidificar la peça de ferro, de manera que quan obrim el motlle no hi hagi manera de que es deformi.

Podriem dir, per resumir, que la forja de cop és mes antiga i rudimentària, o artesanal que la forja d'estampació, en la qual putser s'usen més maquines i motlles.

procés i materials

Aquest és el procés inicial de la farga catalana o de la forja, fins i tot de tots aquells procediments en els que es necessita un escalfament previ del ferro per poder treballar-lo.

PROCÉS:

Primer de tot s'aboquen els minerals, la calcària i el carbó dins d'un forn a una elevada temperatura, de manera que es pugui fondre. en el forn hi ha uns conductes d'aire calent.

De la matèria fosa se'n separen 2 materials:

- l'escòria: que són els residus inutilizables.

- ferro colat: que és el ferro fos que utilitzarem posteriorment per realitzar peces, objectes i altres materials fèrrics.

L'escòria s'elimina, i el ferro colat s'aboca en uns recipients molt resistents a la calor, ja que si no es fondrien.

Aquest ferro colat és el que s'utilitza finalment en les forges.

la farga catalana

La Farga Catalana, una tecnologia que cal recordar

Amb el nom de "farga" eren designats a Catalunya els establiments on era obtingut el ferro a partir de les seves menes. Aquests obradors eren molt abundants a les dues vessants del Pirineu oriental i, en els segles del XVI al XIX adquiriren fama per la qualitat del metall obtingut i dels productes amb ell manufacturats (claus, reixes, armes, etc.).
El mètode emprat en l'elaboració fou conegut com a mètode català. Les restes de les fargues són nombroses i també ho són els topònims i els documents dels arxius que hi fan referència. La descripció de la farga i el seu mètode de treball la trobem en tots els tractats sobre siderúrgia antiga.
Amb el desenvolupament modern dels forns alts l'activitat de les fargues perdé vigència i a les darreries del segle XIX pràcticament havia desaparegut. A la desaparició de l'activitat seguí la destrucció de les fargues i l'oblit. Avui són pocs els catalans que tenen una idea clara del que era una farga i de la importància econòmico-social d'una indústria que fou coneguda com a "farga catalana". No obstant, durant el segle XX han sorgit especialistes catalans que han portat a terme una tasca de recopilació de dades i d'aprofundiment sobre el mètode català i han publicat el resultat de les seves recerques. Gràcies a ells i a la col·laboració de professors estrangers, es celebrà l'any 1993, a Ripoll, el Simposi internacional sobre la Farga Catalana. Les actes del Simposi foren publicades sota el títol de "La Farga Catalana en el marc de l'Arqueologia Siderúrgica".
Posteriorment, el grup d'especialistes, amb el suport de la Generalitat, ha constituït la Xarxa Temàtica "L'home i el ferro" i ha celebrat trobades a diverses poblacions de Catalunya per tal de difondre el coneixement de la farga. També ha col·laborat amb grups de treball francesos i del País Basc.
L'activitat més recent de la Xarxa Temàtica ha estat la confecció d'un CD ROM multidisciplinar sobre la farga, que conté informació útil, tant per a proporcionar un coneixement general sobre el que fou la Farga Catalana i el seu entorn històric, com per aprofundir en els aspectes metal·lúrgic i tecnològic.

la forja

La Forja

La forja és la tècnica emprada pel forjador, o ferrer, consistent en donar forma al metall per mitjà del foc i del martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga.
Bàsicament una forja conté una llar, (fornal), per escalfar els metalls (normalment acer o ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per agafar el metall calent, i martells per colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, doncs en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables.
Peça forjada
La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc. ), i del procés pel que es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fundició).
Antigament aquesta tècnica era realitzada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpejat pel ferrer.
Les operacions més comuns que es realitzaven, eren:
Adreçar o aplanar peces deformades.
Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops.
Reblar: Consisteix en fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons/rebló.
Foradar: és fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.
Doblegar: És conformar una peça en angle.
Corbar: Converteix una peça recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall.
Soldar: Antigament dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures suficientment altes per a que tornessin el metall pastós. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument, quedant soldades.
Més modernament, el forjat lleuger es fa amb ajut de màquines. La més emprada és el martinet o martell mecànic, mogut generalment amb motor elèctric, encara que també poden ser moguts amb energia pneumàtica
Quan el forjat és de grans peces, s'empren premses hidràuliques i les peces són mogudes amb ajut de grues de pont.
Si el forjat s'aplica a peces de sèrie, es realitza amb estampes. L'estampació es pot realitzar en fred o en calent i consisteix en deformar una peça entre dos motlles complementaris que són comprimits l'un vers l'altre amb la peça a estampar col·locada al mig. Aquesta operació, es fa sempre amb premses.

i aquiií us dexem ab un petit video de la forja, perque us feu una idea del que és

http://videos.orange.es/video/iLyROoaftPhl.html